Havent llegit la presentació, entrem ja a Rocaviva virtual.
BENVINGUDA, BENVINGUT
alegria!
Ma-cor-ull-estel,
és el símbol que defineix Rocaviva-terraíndia
Significa:
Obrir els ulls, el cor, la ment, les mans...
elevar l'esperit
Estàs entrant, a Rocaviva-art.
Per mi l'art no és entreteniment ni decoració.
És un servei, un pont, un dit que assenyala,
que obre camins d'auto-coneixement de tu mateix i de l'entorn.
Reivindico l'art màgic de les societats primitives i dels pobles aborigens,
connectat a la Mare Terra i a lo més profund de l'ésser,
a una auténtica espiritualitat:
la pròpia de cadascú, que es relació directe amb la font, amb la vida mateixa...
Amb l'instant que passa.
ARA MATEIX
per mai tornar
TOT GIRA, TOT RODA
el cap es menja la cua
la vida s'alimenta de si mateixa
Tot està en construcció-destrucció.
La vida apareix i desapareix constantment.
També les galàxies cauen unes dins les altres...
i moltes són aspirades dins de forats negres inconcebibles.
Tot és provisional en aquest món.
Cada moment és únic, màgic i sagrat.
LA VIDA, NO ENS LA PERDEM
Rocaviva Art és una faceta de Rocaviva.
Rocaviva és part de Terra índia:
un territori abrupte que s'estèn fins al fons de la vall.
Un laberint ocult a l'espera de mostrar-se.
Cada persona és com un microbi en la Humanitat.
El planeta és una engruna en la Via Làctia,
i aquesta un gra de pols còsmica.
Tanmateix, ara i aquí existeixes i ets el centre del teu l'Univers.
No som res i ho som tot.
Existir és un misteri.
Ara mateix, aquí mateix la màgia és present.
Però no hi ha felicitat complerta.
Potencialment habitem un paradís,
que massa sovint convertim en infern.
L'egoisme-inconsciència-ignorància-violència, ens segresten la vida, en roben l'espai-temps.
Ens venem a canvi de coses que realment no necessitem.
Com deia, per mi l'art és un camí i un portal vers un nou paradigma.
És empatia i compromís amb el món sofrent que sóc i m'envolta.
La malaltia més gran que pateix la humanitat, és l'egoisme-ignorància-violència.
Si no fem un salt evolutiu ens auto exterminarem.
Sota els seus embats, vaig estar a punt de sucumbir.
És gràcies al següent mantra, que Rocaviva existeix i que jo encara estic viu.
Irreversiblement trencat peró viu, ressuscitat de les pròpies cendres.
En els moments més durs, quan solitari em trobava en ple naufragi, em va ajudar molt.
També ajuda, fa companyia i dona lucidesa i energia quan fa sol i la mar és calma.
Si el poso aquí, és amb el convenciment de què també et pot ajudar...
A sobreposar-te a l'adversitat... a ser més plenament humà i més feliç.
Érem bons amics, en tenia molt de bonumor i de guspira.
Des que vaig marxar de Terra índia no ens hem vist més.
Però ja veus, ara passeja per la xarxa !
Com queda dit a la presentació, vaig ser foragitat de casa meva i l'obra va quedar irreversiblement aturada. La història és inversemblant. Però que el sentit de l'humor no ens abandoni ! Tanmateix, perquè ningú pensi que estic exagerant. Com a part de l'obra, i com a protesta pública, aquí queda una foto de mi mateix.
Diuen que l'art i la paraula són "l'arma" dels poetes... que no han triomfat peró sobreviuen... per donar fe de la injustícia i de què altres móns són possibles.
Parlo per tots els que no tenen veu i es troben d'una o altra manera més o menys greument violentats. Parlo en nom de tots els milions de vius que pateixen violències variades, i de tots els milions de morts en massacres i guerres absurdes, provocades pels poderosos que, egòlatres, psicòpates, ebris de més poder, porten a la Humanitat cap un abisme. Tots ho veiem, tots ho sabem. La queixa en si de res serveix. Cal generar canvis i això comença cada dia en cadascú.
En temps molt antics,
algun humà inquiet es va adonar, que el foc transmutava l'argila.
LA MEVA CABANA EN TERRA ÍNDIA
vint i set anys en una altra galàxia
Els indis americans són un símbol, de totes les persones i pobles de la Terra que han estat i són oprimits i massacrats. Tot i així, la seva essència sobreviu als intents d'aniquilar-los. També els katlans. Necessitem llibertat, igualtat i fraternitat, un món en el què cadascú pugui expressar-se i florir.
També entre dones i homes hi ha un combat... que s'ha d'acabar.
No és evident que som la mateixa cosa?
Tots som humanitat.
Faig aquí un homenatge a tots els humans que,
desafiant atavismes, han fet avançar el món.
Un homenatge
a totes i tots els que cada dia treballem, per elevar la consciència.
Començant per la pròpia i projectant-la en l'entorn.
En temps molt antics,
algun humà inquiet es va adonar, que el foc transmutava l'argila.
Això va canviar el món.
A partir de l'argila sense forma, apareix un objecte nou.
Quelcom que abans no existia,
que ocupa un lloc i fa una funció en l'espai-temps.
que ocupa un lloc i fa una funció en l'espai-temps.
Una vegada cuita, mai més torna a ser argila.
Dura i fràgil, aquesta figura, parla amb les muntanyes.
Es sosté en equilibri entre tres punts.
És un batec entre la mar i els cims.
Un present, un paisatge que s'escampa horitzons enllà.
Es sosté en equilibri entre tres punts.
És un batec entre la mar i els cims.
Un present, un paisatge que s'escampa horitzons enllà.
Com la vida mateixa.
(al fons, la meva cabana)
(al fons, la meva cabana)
LA MEVA CABANA EN TERRA ÍNDIA
vint i set anys en una altra galàxia
Davant, el Cadí, mestre i guia, juntament amb les altres muntanyes.
Aquest Pirineu Katlà que ens alimenta.
Aquest Pirineu Katlà que ens alimenta.
Tots ells m'havien cridat i jo allà estava, a la cresta d'una serralada.
Aquesta roca, inacabada, parla amb les muntanyes
i amb tot el paisatge que l'envolta.
i amb tot el paisatge que l'envolta.
Cridant junts potser a qui ha de continuar-la.
És una antena entre lo humà i l'Univers.
És la consciència que, sorgint de la terra es va treballant, polint, evolucionant.
Representa l'ésser que, vers creixent saviesa i llum s'eleva...
Fins assolir la dimensió més alta.
Representa l'ésser que, vers creixent saviesa i llum s'eleva...
Fins assolir la dimensió més alta.
MEDITAR-CONTEMPLAR-REFLEXIONAR...
Qui sóc? Perquè em moc? Quin sentit té la meva vida?
Trobar sentit genera felicitat.
atenció
Qui sóc? Perquè em moc? Quin sentit té la meva vida?
Trobar sentit genera felicitat.
atenció
No ens adormim ens costums i tradicions.
OBRIM ELS ULLS
INVENTEM, CREEM NOUS MÓNS !
OBRIM ELS ULLS
INVENTEM, CREEM NOUS MÓNS !
Obrim mil ulls...
Mirar endins és necessari:
per mirant enfora veure-hi més clar
i actuar amb coherència.
***
per mirant enfora veure-hi més clar
i actuar amb coherència.
***
PER ENCARAR LA FOSCOR
alcem muralles de llum
FEM DE LA PAU BANDERA
alcem muralles de llum
FEM DE LA PAU BANDERA
LA POESIA VISUAL, PARENTA DEL SURREALISME
CONSTITUEIX UN GÈNERE PROPI
DIBUIX, FOTOGRAFIA, PINTURA, PARAULA...
TOT SERVEIX PER EIXAMPLAR HORITZONS
dona't temps per sentir
dona't temps per pensar
Entre els ulls, diuen que hi tenim la glàndula pituïtària.
Que quan s'activa se'ns eixampla la percepció.
En aquesta roca s'hi expressa un esperit poderós.
Rocaviva art, amb pinzellades de poesia,
i retalls de reflexió,
es proposa aquí anar desplegant les ales.
Per convidar-te a desplegar les teves.
Generar un món millor és cosa de tots.
O
la clau la tenen els infants
i els adults que no han estat devorats pel Déudiner.
Déudiner, aquest al que tothom rendeix obligat culte.
No et deixis per ell atrapar.
No és més feliç qui més te
sinó qui menys necessita.
NO BADEM !
Les cadenes de ferro esclavitzen.
Les cadenes d'or també.
M'apassionava fer ceràmica, tanmateix, les peces que a mi més m'agradaven no es venien gaire. Em va tocar fer molts plats... per poder omplir el plat.
Moltes de les peces no van soles, sinó per parelles. Això permet combinar-les en diferents posicions. Una sola parella pot ser moltes, segons com les poses. Segons l'angle des del que les mires. Com la vida mateixa.
ENTRADA DE ROCAVIVA ABANS DE PASSAR ELS TALIBANS
DESPRÉS DE PASSAR
Mai rendir-se davant la barbàrie...
RESILIÈNCIA
SEMPRE ENDAVANT
amb consciència-paciència-amor-koratge-bonumor
la guspira de la vida !
La neu: innombrables cristalls d'aigua.
No n'hi han dos d'iguals.
Tampoc entre tots els humans n'hi han dos d'iguals.
Ets única, ets únic.
Cada poble és un món.
Cada casa, cada persona és un món.
Cada moment.
Surt d'una rodanxa de tronc d'arbre.
Podia ser part d'un moble o d'una barca.
Potencialment moltes coses podia ser...
Però va ser el què és.
Tard o d'hora serà pols.
Tot transforma
Tu també.
La Terra és la nostra casa, és la nostra la nostra llar.
Això que ets i t'envolta ara mateix.
A gran velocitat avancem Kosmos enllà.
Malgrat les barbaritats que cada dia ens mostren a la Tv, malgrat el feixisme galopant, els humanistes persistim. Els Drets Humans, la Carta de la Terra, la Filosofia Perenne, l'Ecologia Profunda... existeixen. Encarnats en milions de persones, que volem superar l'egoisme-ignorància-violència, i caminar vers més altruisme-saviesa-pacifisme. Per entre tots, superant els esculls que es presenten, fer un món millor. No en abstracte, no en retòrica buida, sinó reactivant cada dia els propis talents, la pròpia màgia.
O
Durem un no-res en l'eternitat.
Però aquest no-res ho és tot per nosaltres.
Cada país la seva parla.
Cada casa el seu cobert.
Cada poble el seu mercat.
Cada cap el seu barret.
"obedecete"
escolta la veu profunda
A CADA INSTANT TOT CAU
en el pou del passat sense fons
a cada instant tot és renovat
Tot està per fer i tot és possible.
Assetjat per la barbàrie,
aquestes ceràmiques i moltes més les vaig tenir que amagar en un forat.
Ni temps vaig tenir de fer una foto a cadascuna.
Immerses en la foscor allà deuen continuar...
Estan com si no existissin, peró bateguen...
esperant el moment de tornar a sortir a la llum.
Els valors capitalistes generen barbàrie.
Vivim en un sistema devorador.
El seu gran instrument...
la por
CONTRA LA POR ÉS LA VIDA
CONTRA LA POR ÉS L'AMOR
CONTRA LA POR SOM NOSALTRES
CONTRA LA POR SENSE POR
Raimon
****
Alçar tòtems comunica terra i cel.
La horitzontalitat representa el dormir.
La verticalitat el despertar.
Despertar és sorgir de la foscor.
Obrir-se a la llum.
Els peus a terra i el cap al cel.
O
Fets de terra i trossos de ceràmica, van sorgir varis rostres...
que es transformaven amb les estacions.
Volia fer-ne més, no vaig tenir temps.
La vida passa com un somni.
Tot és provisional.
Amiga-amic el viatge continua.
Per màgiks lligams estem connectats.
Fins aviat !
AMOR.KORATGE-BONUMOR
LA GUSPIRA DE LA VIDA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada