TRANSLATE-TRADUCTOR-TRADUCTEUR

CERAMI-KA



Aquesta pàgina s'està construint, cada dia apareix diferent.

De fet tots els blogs estàn en moviment.


LES PETITES COSES PODEN GENERAR GRANS CANVIS

En temps antics, algun humà inquiet es va adonar, que el foc transmutava l'argila. Això va canviar el món.

A partir de l'argila sense forma, apareix un objecte nou.
 Quelcom que abans no existia, ocupa un lloc i fa una funció en l'espai-temps.

Una vegada cuita, mai més torna a ser argila.

DOS OCELLS





M'apassionava fer ceràmica, plats és el què més venia. 
Com veuràs son plats... diferents dels altres... 
 i m'ajudaven a omplir el plat de cada dia.


Quan la gent em preguntaven: de què vius?  Solia respondre: "Sobretot de respirar i de moment encara és gratis. També cultivo un hort i porto una vida senzilla. El secret és: com menys necessitats tens, més lliure ets". Aquest portal no és el de casa meva. Casa meva la veuràs més avall. Jo era molt eremita, si, però temporalment alguna fada apareixia... aquí coberta la cara amb una màscara







El plat fou segurament un dels primers invents de la humanitat.



Poden ser peces originals, tenir entitat per si mateixos.



Vists frontalment i sense ombres esdevenen plans, esdevenen cercles. El cercle, tancant-se sobre si mateix, representa lo absolut, la perfecció, la Unitat Còsmica. Aquests, més que plats, son tòtems, objectes simbòlics.





Tota l'obra està influenciada pel taoisme, altres filosofies orientals i alguna esotèrica occidental.

També per la física, sobretot la quàntica. Es fonamenta en el principi cosmològic que explica la dualitat de tot allò que existeix en l'Univers. Les dues energies fonamentals, anomenades yin-yang, que son oposades-complementàries i es troben a l'origen, son la causa i l'essència de totes les coses i fenomens. Tot gira, roda, és interacció seguida.





un plat es yin: còncau, buit, dona, receptiu, nit, lluna... 



Tanmateix, posat a l'inrevès és yang, convex, home, actiu, dia, sol...

En la mateixa peça i en tota cosa resideixen les dues energies. Cap d'elles existeix en l'estat pur ni és immutable. Tot en l'univers és moviment... interacció, transformació constant.
No hi han entitats separades, tot és part del mateix immens fenomen; del tot indesxifrable per la ment humana, només aproximacions al Cosmos, al Gran Misteri de l'existència.




Aquests plats, al ser un segment d'esfera, el contacte amb la superfície que els sosté es produeix en un sol punt... Representa la unitat, el punt en l'espai-temps allà on yin-yang es troben. L'instant present.


Al voltant d'aquest punt impulsant-los basculen o giren a l'estil d'una baldufa. Contemplar-los mentre giren és com una curta meditació... al aturar-se es genera un efecte òptic curiós.





Poden guardar empremtes, com un fósil; fidel la marca queda.
Aquí l'efímera fulla, encara que el plat es trenqui, va quedar gravada "per sempre"

També la nostra vida queda gravada en la ment col·lectiva i d'ella som resultat.


A vegades els plats no són rodons, poden fins i tot ser quadrats.




Què era un plat, encara que no servis per posar-hi menjar, tothom ho entenia.



Altres coses no.









Vista lateral.



Vista aèria.













Els humans tots som similars, peró tots diferents. 
No n'hi han ni mai n'hi han hagut dos d'iguals.
















Fonamentades en yin-yang, moltes de les peces no van soles, sinó per parelles.

Això permet combinar-les en diferents posicions. Una sola parella pot ser moltes, segons el fons que les emmarca i segons com les poses i  l'angle des del que les mires. 

Com la vida mateixa.




































Quan el malvat pastor de cabres anomenat Ton, desprès d'un llarg assetjament, esgotat i malalt em va forçar a abandonar la meva casa i el lloc, estant jo amenaçat i veient que l'autoritat competent res feia per protegir-me, no hi podia tornar. Així que tota la ceràmica allà es va quedar amagada durant molts mesos... fins que gràcies al batlle de la Seu Albert Batalla, vàrem organitzar una expedició per recollir-la. Gràcies a ell es va salvar. Altrament, quan el pastor va rebentar la porta i la casa es va quedar sense durant uns dos anys, probablement molta hauria desaparegut.







Desprès van estar vagant per magatzems municipals. Certament alguna cosa va desaparèixer. Però el gruix es va salvar. Les donava a l'ajuntament si les exposaven a algun local. Però res es va fer, la burocràcia i lleis absurdes ho frenen tot.  Finalment, tement anar perdent peces, vaig trobar un lloc privat on desar-les... Vull pensar que encara hi son. Si desapareguessin, aquí queden moltes fotos. No totes. Va faltar temps.



Algunes fotos son fetes a Terraíndia-Rocaviva i altres a la Seu d'Urgell.




Tres fotos de la mateixa peça combinada en posicions diverses.
El vermell és sang, saba, vida, foc passió... estimula i dona energia.







la dualitat esdevé unitat i multiplicitat



tot depèn del punt de vista de l'observador




Cal dues cuites; a partir de 500 graus l'argila comença a vitrificar, a la segona s'ha arribar  als 1000, que és quan fon l'esmalt. Tot fet a ull el resultat sempre era incert i alguns colors sortien molt enfosquits i no els podia fer servir. Treballar de manera tant primitiva limitava un xic. La parella següent son primera cuita.


Una peça solitària representa la unitat. 
En ella yin-yang s'interpenetren inseparables.








Abunden el vermell i el negre perquè solien quedar bé.
L'esmalt és vidre, amb tant primitiva cocció, es formaven bombolles tallants.



Hi havien moltes boles, tenien formes per fora i per dintre.
També les regalava, gairebé no me'n queda cap.





Sempre entre dins i fora ha d'haver-hi una obertura, altrament la peça es trenca. 
També els humans.







Entre terra i cel naixem, vivim, morim.
ens emmirallem els uns als altres... la vida és un joc de miralls dins de miralls








Si persistim en voler volar... ens sortiran ales!








Son escultures-recipients.



L'aigua de rius i mars, yin, poleix la cantelluda pedra, yang.








"En el buit resideix la utilitat d'un recipient"
Lao Tse




Dins i fora, interior i exterior, son igualment importants, interdependents.








Quan tanques els ulls tot desapareix.


Quan dorms fins i tot tu desapareixes.
I si somnies els somnis apareixen reals.




Al mati et despertes...


"Xuang Tzu, va somniar que era una papallona...
 En despertar no sabia si era ell o si era era una papallona somniant ser Xuang Tzu"








Una cosa és certa: el què no mires, per tu no existeix.
Aquest recipient mai havia existit per tu.



Ni del dret ni del revés.




i, "cadascú parla del mercat segons com a ell li ha anat"



i quan ella arriba ja no tornes més





Vista de perfil, primera foto, predomina yang. Vista de cara, segona foto, el yin.





Aquesta peça es va trencar. En algunes cultures orientals, quan una certa peça es trenca enganxen curosament els trossos i consideren que la seva bellesa augmenta i el seu poder. Doncs havent estat destruïda s'ha reconstruït. Torna a existir, també els humans resilients.




en la simplicitat hi ha felicitat


estimar el present, fred o calent acollir el moment



1+1=3



UNITAT-DUALITAT

"de l'u en surt el dos, del dos tots els éssers i totes les coses"
Bhagavad Gita








Una sola parella podria repoblar el planeta.

Que tinguin ales!



Ales per, evadint-se de les presons de la inconsciència-ignorància-violència,
 assolir dimensions més altes.









Des de dalt tot es veu més clar.








No tots els plats serveixen per menjar-hi, ni ser ric garanteix felicitat.






Ulls per mirar, nas per olorar, boca per menjar... això compartim amb tot el bestiar.




Fins i tot inventem deus a imatge dels humans.



o éssers d'altres mons








Tot el que es viu morirà.


tot el que està sencer es trencarà,



La vida és un regal efímer, fred i calent, llum i ombra, mentre dura, agraïment.



Els estels, s'apaguen, les galàxies col·lapsen i tot torna a ressorgir.

"la matèria no es crea ni destrueix es transforma
els àtoms es reordenen"
A.Lavoisier.




A la Seu d'Urgell, vivia en un pis gran que una cosina em tenia llogat a bon preu... del qual el maltractador, malparlant de mi i fent por, va aconseguir també foragitar-me. Tenia peces escampades per totes les habitacions... peró alguna cosa en elles no em satisfeia. Un dia ho vaig veure clar: els faltava llum i tocs de color. Moltes les vaig anar pujant al terrat i vaig intervenir en elles amb una radial... i en les parts enllevades hi vaig afegir esmalt per vidre. El seu aspecte va canviar notablement. Ara per fi vaig sentir que estaven acabades... en tot cas, sense forn ja res més hi podia fer.

Això va coincidir amb l'intent de retornar a Terraíndia-Rocaviva el 2017. En dos mesos vaig ser expulsat del pis i per segona vegada de casa meva. Tot va ser molt brutal... i molt precipitat, tant que gairebé no tinc fotos de com van quedar les peces... que a corre-cuita vaig tenir que embolicar, posar en capses de cartró, dur al magatzem... i buscar un nou lloc on viure. Més informació a:  vandalismes.blogspot.com

Abans


Després.




Un veritable laberint, no te l'has de poder acabar.
Cada vegada que hi tornes trobes aspectes insospitats.




Un pa, un ovni, un mol·lusc?





Figura i fons son inseparables.
La mateixa peça en diferents entorns és una altra peça.







La gravetat de la Lluna remou, tots els oceans, tota l'aigua del món, un 95% del teu cos.






Sempre, les ganes de volar... més enllà del què ens limita.









Verd i vermell, oposats-complementaris.




els ocells sempre han estat un símbol de llibertat










La major part de peces les feia a l'hivern dins la casa, càlida bombolla en un congelador. Cada dia, tot el dia... abrigat per tal de consumir poca llenya... immers en l'acte creatiu, en la meravella de veure com, màgicament l'argila esdevenia formes insospitades... 
L'obra s'anava acumulant per tot arreu... no en tinc ni una foto. En aquells temps per mi tot resultava molt car. Tanmateix no m'hauria canviat per ningú... i donava gràcies de poder viure aquella magnífica experiència.





Sota la neu dormia la primavera... quan arribava, era el moment de coure l'obra, que encara era només fang sec.  M'havia construït un forn que funcionava amb les típiques bombones de gas butà. Els ceramistes normals podien posar el termòstat del forn elèctric i anar-se'n a dormir. Jo començava al matí i a vegades no acabava fins tard a la nit... havia de submergir les bombones amb aigua calenta per accelerar la formació de gas... i tot plegat amb un resultat aleatori. Era una alquímia fantàstica a la que em dedicava amb entusiasme. Hauria pogut continuar tota la vida. Tanmateix desprès va arribar la fusta... peró en dos o tres anys la intempèrie va destruir moltes coses. Així vaig anar a parar a la pedra. 







HARMONITZAR COR-MENT > DESPERTAR


En vaig fer uns cinc mil... que repartia a tord i a dret... en queden només quinze o vint al magatzem.

Obrir la ment i el cor, despertar del malson de la ignorància i l'egoisme.
Això és el què tots necessitem.












Com tot a la vida, rarament les peces sortien com les havies imaginat.





Cada fornada era una sorpresa, així com cada dia és una aventura...





El marc es trenca i tot s'expandeix.
 Encarant dificultats, trencant motllos, superant límits...







LA PERCEPCIÓ ÉS INTERACCIÓ




També en vaig fer molts i regalar molts... pocs en queden.
Eren com esperits de la muntanya... 
des del moment que tenien ulls prenien vida a les meves mans... era màgic.
En un món on tot es compra i ven, tenir coses per regalar és un gran regal.





En tenir les mans plegades, alguns es pensen que són "àngels" i jo una persona "religiosa". No. De les religions, especialment les monoteistes, penso que en general son una invenció nefasta, fruit de la por i utilitzades per manipular i explotar. Han portat i porten moltes inquisicions, guerres i desgràcies a la humanitat. Les meves motivacions son ecosòfiques i queden explicades en altres blogs i als meus llibres.



Actuar o deixar de fer-ho per por del càstig és la situació de l'esclau.
Actuar o deixar de fer-ho per amor al premi és la situació del mercenari.











Les pomes duren poc temps, l'argila cuita milers d'anys.



Per l'altre costat és negre metal·litzat.
Dia i nit, si i no, dreta-esquerra, pobre i ric.







La Natura s'autodevora, la mort dels uns és la vida dels altres.
Tot roda.








En la simetria, els oposats es troben.
La multiplicitat s'unifica.








unitat>dualitat>multiplicitat




Omnipresent el misteri esclata.
Ara mateix, cada moment.






Tot està a mig fer.
Tot esta a mig desfer.








Conscient-inconscient es retroalimenten.








































La consciència crea l'experiència.





Ajuntant diversitats, compartint, col·laborant... nous mons apareixen.

































El mantra tibetà:

OM MANI PADME HÜM
... és l'eco del Big Bang que encara està esclatant...



L'etern és efímer... l'efimer etern... 
Entrellaçat tot passa en l'instant.









A vegades les peces sortien a trossos.
L'accident sempre és present.
La vida un miracle al caire del no-res.







pàgina en obres... continuarà

Mentrestant, viu la vida cada instant.
No tornarà.



Tot gira endins... tot gira enfora, la vida és un girar.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PRESENTACIÓ

 ROCAVIVA ART BENVINGUDA BENVINGUT   Aquí l'art no és decoració.  És comp romís envers la humanitat sofrent. És aportació vers un món mi...