TRANSLATE-TRADUCTOR-TRADUCTEUR

CERAMI-KA




LES PETITES COSES PODEN GENERAR GRANS CANVIS

En temps antics, algun humà inquiet es va adonar, que el foc transmutava l'argila. Això va canviar el món.

A partir de l'argila sense forma, apareix un objecte nou.
 Quelcom que abans no existia, ocupa un lloc i fa una funció en l'espai-temps.

Una vegada cuita, mai més torna a ser argila.

DOS OCELLS






M'apassionava fer ceràmica, tanmateix, les peces que a mi més m'agradaven no es venien gaire. 
Em va tocar fer molts plats per poder omplir el plat. 


De què vius? em preguntaven. Solia respondre: "Sobretot de respirar i de moment encara és gratis. També cultivo un hort i porto una vida senzilla. El secret és: com menys necessitats tens, més lliure ets". (aquest portal no és pas el de casa meva)





Què era un plat, encara que no servis per menjar, tothom ho entenia, 




altres coses no.



Moltes de les peces no van soles, sinó per parelles. Això permet combinar-les en diferents posicions. Una sola parella pot ser moltes, segons com les poses i segons l'angle des del que les mires. 

Com la vida mateixa.











1+1=3





Quan el malvat pastor de cabres anomenat Ton, desprès d'un llarg assetjament, esgotat i malalt em va forçar a abandonar Terraíndia, i estant jo amenaçat i sense que l'autoritat competent em defensés, no hi podia tornar. Tota la ceràmica allà es va quedar amagada durant molts mesos... fins que gràcies al batlle de la Seu Albert Batalla, vàrem organitzar una expedició per recollir-la. Gràcies a ell es va salvar. Altrament, quan el pastor va rebentar la porta i la casa es va quedar sense durant uns dos anys, probablement molta hauria desaparegut.





Desprès van estar vagant per magatzems municipals. Certament alguna cosa va desaparèixer. Però el gruix es va salvar. Les donava a l'ajuntament si les exposaven a algun local. Però res es va fer, la burocràcia i lleis absurdes ho frenen tot.  Finalment, tement anar perdent peces, vaig trobar un lloc privat on desar-les... Vull pensar que encara hi son. Si desapareguessin, aquí queden moltes fotos. No totes. Va faltar temps.



Algunes fotos son fetes a Terraíndia i altres a la Seu d'Urgell.




tres fotos de la mateixa peça combinada en posicions diverses






la dualitat esdevé unitat i multiplicitat



tot depèn del punt de vista de l'observador















hi havien moltes boles, tenien formes per fora i per dintre






SI PERSISTIM en voler volar... ENS SORTIRAN ALES!











son escultures-recipients





"en el buit resideix la utilitat d'un recipient"
Lao Tse




dins i fora, interior i exterior, son igual de importants, interdependents.










quan tanques els ulls tot desapareix





i, "cadascú parla del mercat segons com a ell li ha anat"



quan dorms fins i tot tu desapareixes



al mati et despertes


i quan ella arriba ja no tornes més







en la simplicitat hi ha felicitat


estimar el present, fred o calent acollir el moment


unitat-dualitat
"de l'u en surt el dos, del dos tots els éssers i totes les coses"
Bhagavad Gita









una sola parella podria repoblar el planeta
que tinguin ales!



per, evadint-se de les presons, assolir dimensions més altes







des de dalt tot es veu més clar



no tots els plats serveixen per menjar, ni ser ric garanteix felicitat






ulls per mirar, nas per olorar, boca per menjar... això compartim amb tot el bestiar



fins i tot inventem deus a imatge dels humans


o éssers d'altres mons









tot el que es viu morirà


tot el que està sencer es trencarà



la vida és un regal efímer, fred i calent, llum i ombra, mentre dura, agraïment



els estels, s'apaguen, les galàxies col·lapsen i tot torna a ressorgir

"la matèria no es crea ni destrueix es transforma
els àtoms es reordenen"
A.Lavoisier.




A la Seu d'Urgell, vivia en un pis gran que una cosina em tenia llogat a bon preu... del qual el maltractador, malparlant de mi i fent por, va aconseguir també foragitar-me. Tenia peces escampades per totes les habitacions... peró alguna cosa en elles no em satisfeia. Un dia ho vaig veure clar: els faltava llum i tocs de color. Moltes les vaig anar pujant al terrat i vaig intervenir en elles amb una radial... i en les parts enllevades hi vaig afegir esmalt per vidre. El seu aspecte va canviar notablement. Ara per fi vaig sentir que estaven acabades... en tot cas, sense forn ja res més hi podia fer.

Això va coincidir amb l'intent de retornar a Terraíndia-Rocaviva el 2017. En dos mesos vaig ser expulsat del pis i per segona vegada de casa meva. Tot va ser molt brutal... i molt precipitat, tant que gairebé no tinc fotos de com van quedar les peces... que a corre-cuita vaig tenir que embolicar, posar en capses de cartró, dur al magatzem... i buscar un nou lloc on viure. Més informació a:  vandalismes.blogspot.com





un veritable laberint, no te l'has de poder acabar
cada vegada que hi tornes trobes aspectes insospitats




un pa, un ovni, un mol·lusc?












la gravetat de la Lluna remou, tots els oceans, tota l'aigua del món, un 95% del teu cos
























La major part de peces les feia a l'hivern dins la casa, càlida bombolla en un congelador. Cada dia, tot el dia... abrigat per tal de consumir poca llenya... immers en l'acte creatiu, en la meravella de veure com, màgicament l'argila esdevenia formes insospitades... 
L'obra s'anava acumulant per tot arreu... no en tinc ni una foto. En aquells temps per mi tot resultava molt car. Tanmateix no m'hauria canviat per ningú... i donava gràcies de poder viure aquella magnífica experiència.





Sota la neu dormia la primavera... quan arribava, era el moment de coure l'obra que encara era només fang sec. Cal dues cuites; a partir de 500 graus l'argila comença a vitrificar, a la segona cal arribar al voltant dels 1000 graus, que és quan fon l'esmalt. M'havia construït un forn que funcionava amb les típiques bombones de gas butà. Els ceramistes normals podien posar el termòstat del forn elèctric i anar-se'n a dormir. Jo començava al matí i a vegades no acabava fins tard a la nit... havia de submergir les bombones amb aigua calenta per accelerar la formació de gas... i tot plegat amb un resultat aleatori. Era una alquímia fantàstica a la que em dedicava amb entusiasme. M'hi hauria pogut dedicar tota la vida. Tanmateix desprès va arribar la fusta... peró en dos o tres anys la intempèrie va destruir moltes coses. Així vaig anar a parar a la pedra. 




En vaig fer uns cinc mil... que repartia a tord i a dret... en queden només quinze o vint al magatzem.

Obrir la ment i el cor, despertar del malson de l'egoisme.
Això és el què tots necessitem.






















la percepció és interacció




També en vaig fer molts i regalar molts... pocs en queden.
Eren com esperits de la muntanya... des del moment que tenien ulls prenien vida a les meves mans... era màgic.
En un món on tot es compra i ven, tenir coses per regalar és un gran regal.





En tenir les mans plegades, alguns es pensen que són "àngels" i jo una persona "religiosa". No. De les religions, especialment les monoteistes, penso que en general son una invenció nefasta, fruit de la por i utilitzades per manipular i explotar. Han portat i porten moltes inquisicions, guerres i desgràcies a la humanitat. Les meves motivacions son ecosòfiques i queden explicades en altres blogs.

Actuar o deixar de fer-ho per por del càstig és la situació de l'esclau.
Actuar o deixar de fer-ho per amor al premi és la situació del mercenari.








ens emmirallem els uns als altres... la vida és miralls dins de miralls


les pomes duren poc temps, l'argila cuita milers d'anys













l




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PRESENTACIÓ

BENVINGUDA BENVINGUT ROCAVIVA-ART és una faceta de Terra-índia virtual *** Entre l'Alt Urgell i la Cerdanya, Rocaviva és un laberint de ...