SIMBIOSIS

TERRAÍNDIA-ROCAVIVA

Espai simbiòtic.

Simbiosis: relació d'ajuda o recolzament mutu entre entitats diferents, que es complementen i potencien recíprocament. En sociologia indica col·lectivitat, solidaritat, co-evolució. Aquí ho fem extensiu a l'art.

Al 2013, quan l'artista va ser foragitat de l'obra, Rocaviva, portal de Terraíndia, era (i és encara), un laberint de caminois vorejat de roques treballades. Era també un espai simbiòtic, emparentat amb el Land Art, que en bona part deu haver desaparegut.

Això es veia a mesura que t'hi endinsaves... aviat anaves descobrint que, a més de les roques hi havia un altre món, un altre laberint que s'hi entremesclava: als forats, a les escletxes, dins les mates, dalt dels arbres... hi havien petits éssers... o coses indesxifrables... això donava altres nivells d'existència al lloc.

Aquestes petites entitats, éssers i coses, tenien vocació de ser molts, petits i grans... i colonitzar diversos espais a Terraìndia-Rocaviva. No va poder ser. De molts, que eren orgànics, no hi han ni fotos. Tot va quedar en un somni que el vent se'n va endur... peró que pot tornar a portar!

estranys éssers...  misterioses presències...

totes i cada una ocupant el seu lloc en l'espai-temps

D'aquesta família només n'existeixen quatre o cinc i no se sap on son... sobre potes de ferro, arrapats a les roques o clavats al terra, s'alçaven com insectes extraterrestres. N'hi havien d'haver de grans i anar clavats a les feixes. Va faltar temps i ajuda.

algunes especies vivien en coves

a les escletxes dels murs

alguns potser encara hi son... o el seu esperit

fada guardiana 

guardians d'entrades

reunions secretes

algunes entitats s'arrapaven a la roca

o la foradaven per fer-se un niu

quin rar insecte hi havia deixat ous?... o no son ous?

i sempre, per tot arreu els ulls, símbol de la consciència omnipresent

despertant... despertant a nivells més alts i profunds

TÒTEMS

totes les cultures del món n'han alçat i encara ara

des del monòlit de pedra al gratacels

ajuntar energies, créixer plegats, elevar-nos

algunes entitats es vestien de flors a la primavera

altres amb una manta

aquesta va fer amistat amb un cactus

alguns éssers pujaven als arbres

copiat d'una foto en paper, poques fotos feia: massa car.

hi havien plats o bols... amb ofrenes als esperits del bosc

estimar la natura, invocar la màgia... altres mons, que van voler cremar les inquisicions.

alguns, havent esclatat, mostraven l'interior... fruits? llavors?

altres vivien per terra entre les fulles

aquests entre els cogombres

també hi sortien estranys bolets...

estranyes bombolles reflectint paisatge i cel sempre canviant

o de colors

Closca marina? niu d'insectes? casa de menairons?

entitat sorpresa... per un raig de llum

abstracte

dins hi vivia l'aranya Piruleta

com cargols arrapats a les roques

la vida genera mort, la mort genera vida, són aspectes del mateix fenomen

al peu d'un roure quelcom indesxifrable

a la porta de casa

reia, parlava, cantava?

a vegades cridava i treia foc pels queixals

en moltes cultures s'ha donat l'obsessió de reproduir mussols

hi veuen de nit, poden girar el cap en totes direccions, simbolitzen saviesa

inesperadament, com sortit del no res, apareixia algú davant teu!

erets tu mateix/a reflectit en un mirall dins d'una mata.

en aquesta pàgina es mostra un segon nivell del laberint de roques tal com estava el 2013

s'hi està afegint obra, si tornes aniràs veien les novetats

a vegades, entre somni i realitat... presències fugisseres

Alguns potser encara hi son, altres van desaparèixer.

Altres, rescatats, dormen en un magatzem a la Seu d'Urgell.

... immersos en la foscor... com si no existissin, 

peró bateguen...

esperant el moment de tornar a sortir a la llum.